Després de les nevades caigudes durant l’última setmana a la zona del ripollès, que menys que anar a practicar uns dels esports més gratificants davant tal situació: la bicicleta. Pot semblar que m’equivoco confonent les dues rodes pels dos esquís, però no. No és així. Iniciant la ruta ben d’hora al matí, no vam dubtar d’abrigar-nos bé només sortir del cotxe…

La neu ja era visible al poble des d’on iniciaríem la ruta: Campdevànol. Sense pensar-ho massa, ens llencem a l’aventura esperant que el sol radiant que brillava ens ajudés a obrir-nos pas entre la neu en cotes més altes. Gràcies a Déu així va ser, i només va ser a prop del cim del Pedró d’en Tubau que vàrem haver de baixar de les nostres muntures i coronar el cim a peu. Val a dir que durant gran part del recorregut el traçat era nevat, però practicable. Tan sols era necessària una mica de força extra a cada pedalejada.

Un cop som a dalt, mengem alguna cosa, tot agafant forces per la festa que ens espera: un descens amb tot tipus d’obstacles en combinació amb trams puntualment nevats que ens deixaria a Ripoll exhausts però eufòrics. Des d’allí enfilaríem el camí de tornada fins al cotxe. Una vegada acabada la ruta, ja només ens queda comentar i gaudir del viatge de tornada a la capital.